Hola companys,
he trobat una entrevista sobre el model d'escola que potser trobeu interessant de llegir. Visió sobre el model d'escola i el seu redisseny per adaptar-se millor a les necessitats actuals i futures. Fa que pensar una mica.
Aquí us deixo l'enllaç:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=681897&idseccio_PK=1011&h=
dimecres, 27 de gener del 2010
dimarts, 26 de gener del 2010
Taller de tutoria i relacions amb les familíes i serveis externs
Aquesta contraportada dedicada a l'educador Manuel Segura és un seguit de preguntes i respostes entorn al seu pensament pedagògic, i la seva pròpia experiència al portar-ho a terme tant a diferents països com a Catalunya. Tot gira entorn sobre les potes de l'educació, sempre des de la seva perspectiva, pensar, control emocional i valors. Si un d'aquests tres pilars falla, el desenvolupament d'un infant es veurà afectat. Es mostra critíc amb l'actual forma d'ensenyar de la societat, que es basa massa en el individualisme i les competències. I ho contraposa al.legant que les empreses volen treballadors que sàpiguen treballar en equip, contradicció amb el sistema establert actualment d'aprenentatge. Tanmateix diu que el fet de "pensar" és fàcil de desenvolupar-ho mitjançant el joc i la part lúdica de l'aprenentatge, però que cal posar més èmfasi en educar les "emocions" com també els "valors" com la solidaritat, la justícia,responsabilitat,compromís,amistat...etc. Finalment fa una referència als dilemes de kohlberg, com mètode per superar els diferents estadis evolutius de la persona.
Em quedo amb dues frases: "Una de cada diez cabezas piensa, y el resto embisten". Reflexa clarament el seu pensament pedagògic. I, "educar? Consiste en mucho cariño, paciencia, normas claras, y a medida que va creciendo dialogar más. Ser persona es relacionarse." És una petita recepta sobre què i com educar, i que amb poques paraules m'identifico plenament.
Em quedo amb dues frases: "Una de cada diez cabezas piensa, y el resto embisten". Reflexa clarament el seu pensament pedagògic. I, "educar? Consiste en mucho cariño, paciencia, normas claras, y a medida que va creciendo dialogar más. Ser persona es relacionarse." És una petita recepta sobre què i com educar, i que amb poques paraules m'identifico plenament.
divendres, 22 de gener del 2010
flashmob a la Vinyala de St. Vicenç dels Horts! :)
Si teniu temps feu un cop d'ull! És genial!!
http://www.tv3.cat/pprogrames/infok/infkSeccio.jsp?seccio=notis&idint=7418
http://www.tv3.cat/pprogrames/infok/infkSeccio.jsp?seccio=notis&idint=7418
dimecres, 20 de gener del 2010
LLegiu això!! Bona resposta d'una mestra!!
HOLA COMPANYS!
M'han fet arribar un article publicat el dijous 26 al diari Avui i signat pel periodista Iu Forn. L´article "I si no ens agrada esquiar, què?" és una crítica injusta i barroera sobre la reforma del calendari escolar tan discutit aquests dies. , i la resposta que li ha donat una mestra, aquí us ho deixo.... Mireu com ens veu aquest "senyor"
QUINA VERGONYA!!!
NOTÍCIA DEL DIARI DIA 26-11-09
I si no ens agrada esquiar, què?
Iu Forn
Ja hem resolt el problema que teníem amb el calendari escolar. Resulta que la conselleria d'Ensenyament volia que el retorn de les vacances d'estiu es fes en una dates homologables a la dels països civilitzats del planeta Terra, però als sindicats de mestres (i mestresses) no els sortia (ni els surt) d'allà mateix cedir cap dels seus privilegis de mariscals (i mariscales). Solució? Avançar una setmana el curs pel davant i posar a meitat del segon trimestre una setmana de vacances, no fos cas que a ses excel·lències se'ls herniés el morro per haver de pencar una setmana més. D'aquest bonic invent en diuen "la setmana blanca".
Això de la setmana blanca ho fan a l'Europa de París cap amunt, per entendre'ns geogràficament, on d'octubre a l'abril hi fot un fred que el óssos polars van amb bufanda. Allà existeix una cultura de la neu i al costat de casa tenen una pista (o dues) d'esquí i és normal que el seu calendari s'adapti a la seva realitat. Però aquí, que som a la mediterrània de les oliveres i els pins, l'única setmana blanca que coneixem és que la que suposem quan llegim que l'Ebre és el riu amb més restes de cocaïna del món... no se si m'explico.
Total, que per resoldre un problema d'una minoria inclinada a pencar tirant a poc, ens en hem d'anar tots a esquiar. Molt bé, ja estem marxant. Però, i si al meu fill (o a la meva filla) no l'agrada esquiar, què? I si és al·lèrgic a la neu? I si, senzillament, no ens surt dels nassos anar a esquiar perquè ens ho digui un calendari? I si no tinc els diners per dur-l'hi? Doncs els nen (o la nena) es queda. A fer què? Diu que "activitats organitzades pels pares (i les mares)" i pagades, naturalment, per nosaltres. Tant d'interès en el tema, ja friso per llegir algun dia: "La reunió entre la conselleria d'Educació i Trineus i el sindicat USTEC-Pista Negra acaba amb 90 centímetres de neu pols".
http://www.facebook.com/l/6911c;http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=465&id_art=178617
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 52. Dijous, 26 de novembre del 2009
Barcelona 27 de novembre de 2009
RESPOSTA A LA NOTICIA !!!
Resposta a l´article signat el 26 de novembre pel Sr. Iu Forn i publicat al diari Avui en la seva contraportada amb el títol “I si no ens agrada esquiar, què?”
Apreciat Sr Forn:
Quatre ratlles per fer-li arribar el meu comentari, el d´una antiga admiradora i seguidora seva. I dic antiga perquè he decidit des d´ahir no ser-ho més.
Sempre l´havia considerat un periodista mordaç, agressiu i punyent, però just, correcte i gran professional per la seva fidelitat a la informació sempre al dia i contrastada, defensor de la justícia i la veritat.
Ara mateix i després d´haver llegit el seu article:”I si no ens agrada esquiar, què?”, sento una gran i profunda decepció. Li diré el perquè:
En primer lloc transmet un missatge que no és cert, no és veritat que la “setmana blanca” ens l´hàgim tret de la butxaca el col-lectiu de mestres (i mestresses). Calendaris i horaris no els decidim nosaltres, ningú ens ha demanat la nostra opinió en cap moment. Això vostè ja ho hauria de saber.
En segon lloc, permeti que li digui que m´he sentit molt ofesa al llegir que diu tan alegrement que “tenim privilegis de mariscals i mariscales”(no sé pas d´on ho treu això després d´haver contrastat els horaris reals, els sous i el munt de feina). També em dol que ens qualifiqui de dròpols i negligents quan ens escriu “no fos cas que se´ns herniés el morro per haver de pencar una setmana més”.
Li recordo que aquesta “minoria inclinada a pencar tirant a poc” està intentant educar una canalla que serà el futur del país, que això comporta, a part d´un gran compromís, un horari esgotador i un esforç de vegades titànic si tenim en compte les característiques de l´alumnat d´avui.
És cert que en tots els col-lectius hi ha de tot, no nego que hi hagi professors i mestres que siguin uns barruts, però un periodista com vostè no pot generalitzar injustament dient unes mentides tan inadmissibles com les que diu per exemple el Sr Jiménez Losantos, al que per cert, vostè ha criticat més d´una vegada. Vostè no Sr Forn, vostè no.
Vostè no pot ser un altre mediocre tirà que només es creu la seva veritat (cosa que només fa la gent de ment estreta). Vostè no es pot carregar la tasca, l´esforç i la dedicació de tots nosaltres només per continuar mantenint aquesta imatge de periodista original, càustic i provocador que adverteix i alliçona.
Sóc mestra de 5è i 6è de primària i li asseguro que el meu horari i la meva feina no acredita en absolut tots els atributs que vostè ens dedica. Ni tampoc els horaris ni la feina dels meus companys i companyes.
Tenir alumnes de primària al davant significa i comporta preparar, organitzar, idear, fer i donar activitats, excursions, representacions, murals, lectures, recomanacions, avaluacions i pre-avaluacions, informes, entrevistes amb alumnes i amb pares, jocs i manualitats, reunions de coordinació, trobades de cicle, buscar cançons, danses, celebracions, xerrades amb psicòlegs, vigilàncies de patis i menjadors, projectes de curs, correccions de mil exercicis, feines o controls...i moltes vegades repetit tantes vegades com nens tens a l´aula. I quedo curta Sr Forn.
Si senyor, fem de mestres, també d´infermeres, de psicòlegs, de vigilants, de tutors, de consellers familiars, de terapeutes...
I cregui que no sóc única, perquè el meu cas és el cas de milersi milers de companys i companyes.
Estem ja una mica farts que sempre ens toqui pagar el beure.
Una mica de respecte i de reconeixement, si us plau, només demanem això, que se´ns valori més la nostra feina, aquesta feina que ens agrada i que és la nostra vocació.
Amb els millors desitjos
Neus Parcé Serra
Moooooolt ben contestat!
M'han fet arribar un article publicat el dijous 26 al diari Avui i signat pel periodista Iu Forn. L´article "I si no ens agrada esquiar, què?" és una crítica injusta i barroera sobre la reforma del calendari escolar tan discutit aquests dies. , i la resposta que li ha donat una mestra, aquí us ho deixo.... Mireu com ens veu aquest "senyor"
QUINA VERGONYA!!!
NOTÍCIA DEL DIARI DIA 26-11-09
I si no ens agrada esquiar, què?
Iu Forn
Ja hem resolt el problema que teníem amb el calendari escolar. Resulta que la conselleria d'Ensenyament volia que el retorn de les vacances d'estiu es fes en una dates homologables a la dels països civilitzats del planeta Terra, però als sindicats de mestres (i mestresses) no els sortia (ni els surt) d'allà mateix cedir cap dels seus privilegis de mariscals (i mariscales). Solució? Avançar una setmana el curs pel davant i posar a meitat del segon trimestre una setmana de vacances, no fos cas que a ses excel·lències se'ls herniés el morro per haver de pencar una setmana més. D'aquest bonic invent en diuen "la setmana blanca".
Això de la setmana blanca ho fan a l'Europa de París cap amunt, per entendre'ns geogràficament, on d'octubre a l'abril hi fot un fred que el óssos polars van amb bufanda. Allà existeix una cultura de la neu i al costat de casa tenen una pista (o dues) d'esquí i és normal que el seu calendari s'adapti a la seva realitat. Però aquí, que som a la mediterrània de les oliveres i els pins, l'única setmana blanca que coneixem és que la que suposem quan llegim que l'Ebre és el riu amb més restes de cocaïna del món... no se si m'explico.
Total, que per resoldre un problema d'una minoria inclinada a pencar tirant a poc, ens en hem d'anar tots a esquiar. Molt bé, ja estem marxant. Però, i si al meu fill (o a la meva filla) no l'agrada esquiar, què? I si és al·lèrgic a la neu? I si, senzillament, no ens surt dels nassos anar a esquiar perquè ens ho digui un calendari? I si no tinc els diners per dur-l'hi? Doncs els nen (o la nena) es queda. A fer què? Diu que "activitats organitzades pels pares (i les mares)" i pagades, naturalment, per nosaltres. Tant d'interès en el tema, ja friso per llegir algun dia: "La reunió entre la conselleria d'Educació i Trineus i el sindicat USTEC-Pista Negra acaba amb 90 centímetres de neu pols".
http://www.facebook.com/l/6911c;http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=465&id_art=178617
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 52. Dijous, 26 de novembre del 2009
Barcelona 27 de novembre de 2009
RESPOSTA A LA NOTICIA !!!
Resposta a l´article signat el 26 de novembre pel Sr. Iu Forn i publicat al diari Avui en la seva contraportada amb el títol “I si no ens agrada esquiar, què?”
Apreciat Sr Forn:
Quatre ratlles per fer-li arribar el meu comentari, el d´una antiga admiradora i seguidora seva. I dic antiga perquè he decidit des d´ahir no ser-ho més.
Sempre l´havia considerat un periodista mordaç, agressiu i punyent, però just, correcte i gran professional per la seva fidelitat a la informació sempre al dia i contrastada, defensor de la justícia i la veritat.
Ara mateix i després d´haver llegit el seu article:”I si no ens agrada esquiar, què?”, sento una gran i profunda decepció. Li diré el perquè:
En primer lloc transmet un missatge que no és cert, no és veritat que la “setmana blanca” ens l´hàgim tret de la butxaca el col-lectiu de mestres (i mestresses). Calendaris i horaris no els decidim nosaltres, ningú ens ha demanat la nostra opinió en cap moment. Això vostè ja ho hauria de saber.
En segon lloc, permeti que li digui que m´he sentit molt ofesa al llegir que diu tan alegrement que “tenim privilegis de mariscals i mariscales”(no sé pas d´on ho treu això després d´haver contrastat els horaris reals, els sous i el munt de feina). També em dol que ens qualifiqui de dròpols i negligents quan ens escriu “no fos cas que se´ns herniés el morro per haver de pencar una setmana més”.
Li recordo que aquesta “minoria inclinada a pencar tirant a poc” està intentant educar una canalla que serà el futur del país, que això comporta, a part d´un gran compromís, un horari esgotador i un esforç de vegades titànic si tenim en compte les característiques de l´alumnat d´avui.
És cert que en tots els col-lectius hi ha de tot, no nego que hi hagi professors i mestres que siguin uns barruts, però un periodista com vostè no pot generalitzar injustament dient unes mentides tan inadmissibles com les que diu per exemple el Sr Jiménez Losantos, al que per cert, vostè ha criticat més d´una vegada. Vostè no Sr Forn, vostè no.
Vostè no pot ser un altre mediocre tirà que només es creu la seva veritat (cosa que només fa la gent de ment estreta). Vostè no es pot carregar la tasca, l´esforç i la dedicació de tots nosaltres només per continuar mantenint aquesta imatge de periodista original, càustic i provocador que adverteix i alliçona.
Sóc mestra de 5è i 6è de primària i li asseguro que el meu horari i la meva feina no acredita en absolut tots els atributs que vostè ens dedica. Ni tampoc els horaris ni la feina dels meus companys i companyes.
Tenir alumnes de primària al davant significa i comporta preparar, organitzar, idear, fer i donar activitats, excursions, representacions, murals, lectures, recomanacions, avaluacions i pre-avaluacions, informes, entrevistes amb alumnes i amb pares, jocs i manualitats, reunions de coordinació, trobades de cicle, buscar cançons, danses, celebracions, xerrades amb psicòlegs, vigilàncies de patis i menjadors, projectes de curs, correccions de mil exercicis, feines o controls...i moltes vegades repetit tantes vegades com nens tens a l´aula. I quedo curta Sr Forn.
Si senyor, fem de mestres, també d´infermeres, de psicòlegs, de vigilants, de tutors, de consellers familiars, de terapeutes...
I cregui que no sóc única, perquè el meu cas és el cas de milersi milers de companys i companyes.
Estem ja una mica farts que sempre ens toqui pagar el beure.
Una mica de respecte i de reconeixement, si us plau, només demanem això, que se´ns valori més la nostra feina, aquesta feina que ens agrada i que és la nostra vocació.
Amb els millors desitjos
Neus Parcé Serra
Moooooolt ben contestat!
Activitat decret 142 (Àrea d'Educació Física)
Tinc pendent de passar a net aquesta activitat perquè la vaig realitzar en powerpoint per realitzar una presentació a classe. Vaig entendre malament l'exercici. En breu penjaré l'activitat.
dimarts, 19 de gener del 2010
Activitat: Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu
"Això comença malament"
El text tracta sobre el que li succeix a un mestre quan es troba un pare. Aquest darrer comença a demanar-li explicacions (amb males formes) sobre la caiguda al patí del seu fill, que no va ser atesa correctament des de l'escola. Tanmateix la conversa fa un gir, i el pare aprofita per donar-li el seu punt de vist sobre uns crèdits de reforç.
Autoanàlisi
Aquesta situació succeix sovint en una escola. La proximitat entre pares i mestres provoca que moltes vegades qualsevol moment és adient per parlar sobre el seu fill i com va a l'escola. La majoria de vegades les converses són tranquiles i sense problemes, però de quan en quan alguna pot ser "punxant", i com en el cas del mestre que ens ocupa pot derivar-se en un conflicte si no estem ben atents.
Contrast
És important escoltar les altres experiències dels companys davant de circumstàncies com les esmentades, però en tot cas, tots vam coincidir que la professionalitat, nosaltres estem treballant, i el estar a l'alçada de la situació és important per sortir-ne airós. Hem de ser receptius amb tots els pares i mares, i sobre tot hem de conèixer amb qui estem parlant per evitar possibles malentesos i fins i tot anticipar-nos als fets.
Redescripció
El text tracta sobre el que li succeix a un mestre quan es troba un pare. Aquest darrer comença a demanar-li explicacions (amb males formes) sobre la caiguda al patí del seu fill, que no va ser atesa correctament des de l'escola. Tanmateix la conversa fa un gir, i el pare aprofita per donar-li el seu punt de vist sobre uns crèdits de reforç.
Autoanàlisi
Aquesta situació succeix sovint en una escola. La proximitat entre pares i mestres provoca que moltes vegades qualsevol moment és adient per parlar sobre el seu fill i com va a l'escola. La majoria de vegades les converses són tranquiles i sense problemes, però de quan en quan alguna pot ser "punxant", i com en el cas del mestre que ens ocupa pot derivar-se en un conflicte si no estem ben atents.
Contrast
És important escoltar les altres experiències dels companys davant de circumstàncies com les esmentades, però en tot cas, tots vam coincidir que la professionalitat, nosaltres estem treballant, i el estar a l'alçada de la situació és important per sortir-ne airós. Hem de ser receptius amb tots els pares i mares, i sobre tot hem de conèixer amb qui estem parlant per evitar possibles malentesos i fins i tot anticipar-nos als fets.
Redescripció
- Escoltar i intentar establir un diàleg positiu.
- Evitar cap tipus de confrontament.
- Anticipar-se a la situació (fer una lectura ràpida de la situació).
- Controlar el to de veu.
- Atendre com professional la demanda d'aquest pare.
- Ubicar la conversa en un espai adient i tranquil per poder establir un diàleg constructiu.
- Focalitzar la conversa i que no derivi cap a altres temes.
- En cas de tenir no tenir temps per atendre o bé donar respostes per manca de informació, convocar-lo en breu a una altra reunió.
- Recollir la màxima informació possible sobre el succeït al patí i també sobre el funcionament dels crèdits per preparar una resposta fonamentada.
- No perdre mai de vista que som professionals i que una part de la nostra feina és atendre als pares i satisfer els seus dubtes o preguntes.
- En el cas que fos un pare difícil cal implicar amb més companys (cap d'estudis, coordinadora de cicle, altres mestres ...etc.)
Activitat dinàmica de grups
Hola companys,
penjo l'activitat de dinàmica de grups. La vaig realitzar a classe l'altre dia i la veritat es que em va funcionar bé.
Aquí us passo l'enllaç: http://www.scribd.com/doc/25421944/Fitxa-Dinamica-de-Grup-Normes-Mini-handbol
penjo l'activitat de dinàmica de grups. La vaig realitzar a classe l'altre dia i la veritat es que em va funcionar bé.
Aquí us passo l'enllaç: http://www.scribd.com/doc/25421944/Fitxa-Dinamica-de-Grup-Normes-Mini-handbol
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
